Ressenya oral: L'illa del...Teatre!

L’illa del...Teatre!

Botella, Dídac i Mestres (2009). L’illa del... Teatre!. Alzira: Bromera (Col·lecció “Micalet teatre”), 125p.

            Dídac Botella i Mestres va nàixer a València l’any 1976. És mestre de l’escola Covalta d’Albaida. Moltes de les experiències que ha dut a terme amb els seus alumnes han sigut publicades en articles, setmanaris, revistes... Ha centrat la seua tasca pedagògica en la utilització del teatre com a recurs didàctic en l’aula, i ha dut a terme diversos tallers teatrals tant per a alumnes com per a mestres; com és el cas del curs Performance a l’escola. És un amant de l’escriptura i té un bolc personal en què escriu habitualment (TocDeQueda). És també l’impulsor i l’organitzador del Festival de Teatre Escolar d’Albaida a 2009, en el qual va guanyar el X Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal de Carcaixent.

            Pel que fa a l’il·lustrador, Josep Vicó Crespo va nàixer al 1968. Estudià Geografia i Història però es dedica a la il·lustració. Ha dibuixat en llibres com: Més que llibres (2015), Diccionari visual (2005), Jo sóc jo (2010), entre altres.

            L’illa del... Teatre! és una obra de teatre que té en compte la realitat escolar, en la que tots els alumnes d’una classe participen de l’escenificació de L’illa del Tresor. Tots ells ho fan en igualtat de condicions pel que fa a importància i responsabilitat de cada paper. Aquesta obra és un teatre dins del teatre, ja que els alumnes es representen a ells mateixos en la simulació de l’aula i els assaigs, els quals formen part de la representació a més de l’escenificació de l’obra. Narra totes les dificultats que troba el grup per a portar endavant el seu propòsit. També es veu l’avanç i el canvi d’actituds dels alumnes al llarg de l’obra.

            Quant a la temàtica del llibre, es tracten diversos temes com la necessitat de negociar i col·laborar entre tots per aconseguir dur a terme l’obra amb èxit, sense que influïsca negativament en el ritme del curs; la importància de la convivència a l’escola; els prejudicis per enveja i el trencament dels rols de sexe en el teatre a l’hora de repartir els papers; i les normes de convivència escolar. Totes les temàtiques es poden identificar al llarg del llibre en moltes situacions. Gràcies aquesta temàtica els lectors es poden sentir identificats amb els personatges i les situacions que viuen.

            Aquest llibre està dirigits a lectors a partir de 10 anys, pel que el llenguatge que es s’utilitza és prou senzill i comprensible. Però, encara que siga per a xiquets de 10 anys seria recomanable que el llegira qualsevol mestre o estudiant, ja que és molt pedagògic.

            En relació a l’estructura, consta de tres parts. En primer lloc, la introducció, en la qual es parla de l'autor, el novel·lista, el teatre dins del teatre i els personatges. En segon lloc, l’obra en qüestió, L’illa del... Teatre!. Per últim, propostes d’escenificació, on s’esmenta amb tota mena de detalls com dur a terme una escenificació.

            Pel que fa a les il·lustracions,  encara que són en blanc i negre, són molt clares i tenen diferents tons de color, la qual cosa ajuda a veure amb claredat els detalls. Les imatges no són dels llocs on es desenvolupen les escenes sinó que són dels alumnes en diverses situacions. Apareixen, més o menys, una il·lustració per escena.

Respecte al disseny i impressió, la coberta és en color, on apareix una il·lustració d’alguns dels alumnes disfressats, fet que reforça el títol de l’obra. La contracoberta compta amb un petit text amb l’argument del llibre i una breu biografia de l’autor. A més a més,  apareix una imatge d’un cofre, un barril, un mapa, una llibreta i un bolígraf. Presenta un format de butxaca amb les tapes blanes, la impressió és de qualitat amb tipografia nítida i amb una grandària de lletra adequada a l’edat del destinatari.

            Sense dubte, és un llibre apassionant, entretingut i que enganxa el lector perquè és una situació real i propera, en la que no tot ocorre en harmonia sinó que es plantegen problemàtiques reals. A més a més, és motivadora tant per a alumnes com per a docents o futurs docents.