Construcció de l'endevinalla

Endevinalles: són versos que s'utilitzen per descriure una cosa que ha de ser endevinada. Perquè es considere endevinalla ha de seguir els següents passos.

Operacions que cal fer per construir una endevinalla:

• Primera operació: estranyament
• Triem l'objecte a partir del qual volem fer l'endevinalla
• Definim l'objecte com si el veiéssem per primera vegada, a partir dels seus trets característiques.
• Segona operació: associació i comparació
• Comparació de l'objecte descrit amb altres objectes que tinguen algun dels trets que hem comentat.
• Tercera operació: la metàfora final
• Combinem els elements més adequats del punt anterior per construir l'endevinalla.
• Quarta operació: donar forma atraient a la definició misteriosa, preferiblement rimada.

Idees:

- L'objecte a partir del qual volem fer l'endevinalla és la llengua        (part de la boca).

- Les característiques que hem posat a la llengua són el color rosa,     la seua rugositat i que está mullada i humida.

- Comparem i associem la boca amb una cova, ja que les dues són     fosques.

Endevinalla:

En una cova visc, d'ací no puc eixir.

Envoltada de perles estic atrapada.

Encara que em trobe tancada, sempre estic mullada.

                                                                               la llengua

Idees:

- L'objecte a partir del qual volem fer l'endevinalla és el ratolí.

- Al gat li agrada caçar-ho i a la gent li te por.
- Anem a combinar el fet de que el gat vulga menjar-se'l i que la gent li te por.

Els gats em volen menjar,

les persones solen cridar.

em posen moltes trampes

per que no em porte els seu berenar.

                                                                             el ratolí

Construcció d'un limerick

Limerick: recurs de la literatura anglosaxona. Poesia molt curta sobre un tema concret o un personatge que fa una cosa concreta en un moment molt concret. Format per 4 ó 4 versos: 1er vers, indica qui es el protagonista; 2n, indica la qualitat més característica del protagonista; 3er i 4t, conten una acció d'una forma molt concisa i 5nt, epítet final amb caràcter extravagant.

Hi havia un tauró
a qui li agradava menjar meló.
A la platja de Benicarló,
trobà un xiquet saborós.
Que compartia el seu amor.

Hi havia una rateta
molt peludeta i modoseta.
Anà a la seua horteta
a menjar una casoleta.
Tragué la escopeta i es quedà soleta.

Recurs didàctic per treballar la poesía a la classe

En primer lloc, els alumnes individualment llegiran el poema i encerclaran les paraules que no entenguen i les cercarien al diccionari. A continuació, els agruparem en grups de 3 persones i s'hauran de posar d'acord per triar un representant que lliga en alt el poema.

En segon lloc, plantejarem preguntes i les escriurem a la pissarra, perquè els alumnes tinguen una base per fer la reflexió.

Per últim, altre component diferent de cada grup haurà de contar a la resta de companys qué han interpretat en el poema i posar-lo en debat amb els altres grups.

A més a més, per aumentar la motivació dels alumnes amb la poesía podem fer un vídeo, en el que els alumnes desenvolupen un paper diferent. Per una banda, alguns alumnes llegiran el poema, cadascun un vers i gravarem la seua veu. Per altra bada, altres alumnes hauran de dibuixar o buscar imatges relacionades amb el poema i per última, la resta d'alumnes podrà triar quina música de fons li posem al vídeo.

Company de classe: Víctor Vicente Santos

Comentari llibre

L'aneguet lleig

Les característiques que hem extret d'aquest conte han sigut:

• Portada i contraportada dura.
• Il·lustracions clares i grans.
• Les il·lustracions es corresponen amb el text.
• En relació al text, s'estructura en paràgrafs amb una lletra clara i definida. 
• Fons blanc que ajuda a ressaltar les lletres.
• Quan va a parlar un animal hi ha un dibuix de la seua silueta, que ajuda a reconéixer qui està parlant. De forma que és més intuïtiu per al xiquet identificar qui està parlant en cada moment.
• Paper gros que afavoreix que no es trenquen les pàgines al passar-les però no és cartó que s'utilitza per als xiquets quan són més menuts. Per tant, és un llibre adequat per als xiquets que ja s'han iniciat en la lectura.
• Segueix un mateix patró: en la pàgina esquerra sempre apareix el text i en la dreta el dibuix.
• Té una extensió adequada, ja que no és ni massa llarg ni massa curt.
• Per altra banda, el vocabulari potser senzill per un xiquet valencianoparlant mentre que si el xiquet és castellanoparlant potser li resulte més complicat d'entendre. Encara que això pot afavorir la cerca i utilització del diccionari ocasionant una ampliació de vocabulari.
• Treballa valors com l'amistat, acceptar les diferències i l'autoestima.

La resta de companys han parlat de llibres/ contes com Pere i el bosc, Plou i fa sol, Contes de bruixes, La festa mounstruosa, Contes per tot l'any...

Comentari de l'article de Jacqueline Kerguéno "Ajudar els nens a esdevenir lectors"

Article de Jacqueline Kerguéno "Ajudar els nens a esdevenir lectors"

Idees principals:

• L'hàbit de llegir no és una cosa que vinga sola sinó que s'aprén. El pare o tutor hauria de guiar-lo perquè tinga un bon aprenentatge.
• La temàtica dels llibres no s'ha d'imposar sinó que això va lligat al gust del xiquet i per tant hauria de triar-lo ell. Per la qual cosa, si el xiquet comença un llibre i no li agrada no està mal que el deixe a mitges i trie un altre.
• La dificultat o el nivell del llibre ha d'anar acord amb el nivell del xiquet.
• El llibre és recomanable que tinga imatges relacionades amb la trama per mantindre l'atenció del xiquet.

Com a conclusió d'aquest article es pot extraure que el xiquet ha de triar quan llegir, com llegir i què llegir.

En la meua opinió, tot el que es diu en aquest article és molt encertat. La lectura és un tema que sempre ens ha preocupat tant a pares com a mestres, ja que hi ha qüestions que mai han estat del tot clares, com per exemple, quan un xiquet ha de començar a llegir o cóm despertar interés sobre la lectura. I per això, aquestes recomanacions i aquestes "reflexions" m'han ajudat a adonar-me de coses que no m'havia plantejat, com que quan un xiquet deixa un llibre a mitges potser és perquè no és com ell pensaba i que es més enriquidor que canvie de llibre en lloc que siga i al final es canse i l' avorrisca.

Article Gemma Lluch

Article de Gemma Lluch, per a qui escriuen els autors de literatura infantil?

A aquest article l'autora fa una reflexió sobre la consideració de literatura infantil com a paraliteratura.

• Per què la literatura infantil ha estat considerada paraliteratura?

Com aquesta literatura està destinada al consum de masses està un tant menyspreada perquè els xiquets no poden entendre un text i un llenguatge tan complex, com el que s'utilitza en les obres per adults. Es tracta d'un text més senzill, però per això no té menys valor o significa que és més senzilla d'escriure.

Defineix els conceptes següents:

• Lector model: es refereix al públic al qual va dirigit l'obra, és a dir, l'edat i la maduresa que ha de tindre el lector per llegir el llibre.
• Competència literària: és la capacitat que adquireix una persona quan es capaç d'interpretar una obra a través dels seus coneixements.
• Intertextualitat: és la citació d'un text al peu de la lletra dins d'altre text. 
• Hipertextualitat: relació d'un text amb altre text de forma no específica. El lector ho relaciona amb els seus coneixements.
• Paratextualitat: relació del text amb els elements externs com el títol, les imatges,etc.
• Gramàtica interioritzada: és la capacitat de saber distingir que parts són realitat i que parts són ficció. 

13/09 Segona pràctica - literatura i article

Definició de literatura:

"És l' art de l'expressió escrita o parlada"

És una manifestació artística y cultura que ens permet transmetre un missatge, idees o sentiments,a través de la llengua oral o escrita. Aquest missatge es pot transmetre de diferents formes, referint-nos així als diferents gèneres literaris. A més a més, el missatge es transmet amb una intenció /finalitat determinada, com pot ser entretenir, convéncer, crear bellesa...

Article de Michel Tournier, Existeix una literatura infantil?

• Existeix una literatura infantil?

L'autor en cap moment especifica que hi existeix una literatura infantil però sí afirma que existeix una indústria de llibres per a xiquets, basada en uns estereotips antiquats i molt simplistes. Aquestes obres infantils "prefabricades" segons l'autor s'allunyen de l'art literari, ja que no estan pensades per inspirar al lector a diferència de les grans obres com el Robinson Crusoe que cita l'autor. 

• En el cas que existisca, com hauria de ser?

Hauria de ser una literatura basada en la brevetat, netedat, claredat i agilitat dels esdeveniments. Malgrat això, l'autor va més enllà i creu que la literatura infantil no està enemistada amb l'estètica i finalitat literària que s'utilitza en els llibres per a adults.

En resum, l'autor conclou que la literatura infantil no ha de menysprear intel·ligència del públic destinatari.

• Quins aspectes del món de la literatura infantil denuncia Michel Tournier?

Denuncia els estereotips victorians que s'apliquen als xiquets,. Addicionalment l'autor exposa que existeix una clara censura imposta en les obres infantils a causa dels prejudicis d'una part de la societat, la qual tendeix a imposar ideologies polítiques i religioses en el contingut que finalment es publica. Tot això, es tradueix en una absència important en la creació original d' obres que podrien tindre una bona acollida entre el públic infantil.

• Esteu d'acord amb la visió de la literatura infantil que exposa Tournier?

Estic d'acord amb la visió de la literatura infantil que exposa l'autor, ja que existeix una barrera important entre les obres escrites per a adults i les obres escrites per a xiquets. A més a més, la literatura infantil no hauria de ser simplement històries edulcorades sinó que haurien d'anar més enllà i cercar la inspiració dels lectors, els quals mereixen el mateix respecte que el públic adult.

Presentació i primera pràctica

Aquest blog està enfocat a l'assignatura de Literatura Catalana Infantil de 3r curs del Grau de Mestre de Primària de la Universitat d'Aalcant.  

Té com a finalitat recopilar i plasmar totes les activitats i experiències realitzades a classe. A més a més, faré una petita refliexió i valoració sobre aquestes activitats (la seua importància, com ha anat el seu desenvolupament, la finalitat, etc.)

Com aproximació a l'assignatura, la primera pràctica que hem fet a classe, ha sigut una reflexió sobre per qué hem triat aquesta assignatura.

El grup del qual sóc membre (Grup 3) hem triat aquestes raons per justificar la nostra preferència per aquesta assignatura:

- La literatura té un paper fonamental en l'educació, i en especial en l'educació dels xiquets, ja que amb ella fomentem la seua creativitat i imaginació. A més a més, ajuda al desenvolupament del llevantegeu i de la comprensió lectora.

- Perqué treballem la literatura infantil i no l'ampli mon de la literatura adulta, ja que aquesta es pot fer mes tediosa.

- Perqué veurem i tractarem els diferents mètodes d'aprenentatge de la lectura a l'aula per treballar amb els xiquets de forma motivadora. És a dir, veurem com treballar i fomentar la lectura a classe.

- Perquè coneixerem i treballarem diferents autors valencians amb les seues respectives obres, les quals ens poden servir d'ajuda i suport en el futur.

Com a reflexió individual i conclusió, en la meua opinió, pel que fa als gèneres de l'etnopoètica (com les rondalles, el mite, la llegenda, els relats d'experiències reals, l'acudit, la fórmula...), lamentablement hui dia tant la transmissió oral com escrita de molts dels seus géners s'està perdent.

Un clar exemple d'aquesta pèrdua son les rondalles i les llegendes, les quals ja no han formen part de la infantesa dels alumnes que, a hores d'ara, ocupen aules. La televisió i els aparats tecnològics com els mòbils, ordinadors o tabletes han suplantat els moments abans ocupats per llegir i escoltar contes. Els xiquets no saben rondalles ni llegendes perquè ningú els n'ha contat. Per aquesta raó és molt important que treballem els autors típics de les nostres zones junt amb les seues corresponents manifestacions escrites, ja que com a docents tenim la responsabilitat de donar a conèixer-les als alumnes i així que no es perden al costat de la seua il·lusió.