Valoració de l'assignatura

Hui dia, s'està perdent l'hàbit de llegir i amb açò l'amor a la literatura. Aquesta assignatura per a mi no és simplement un mitjà per a obtenir la capacitació sinó molt més que açò. És la clau per a recordar la importància que té la literatura en l'escola. 
En l'assignatura s'ha utilitzat una metodologia adequada. Potser tota la teoria de la literatura pot arribar a fer-se tediosa, però per sort hem estat contínuament fent coses pràctiques que ajuden a entendre-la. Un clar exemple d'açò és la creació d'endevinalles, un limerick, poemes paral·lels etc. A més, totes les pràctiques fetes a classe han sigut de forma grupal i de forma molt dinàmica. Una altra cosa que també m'ha agradat ha sigut que llegírem i comentàrem en alt les pràctiques abans de finalitzar la classe. D'aquesta forma, podies veure com ho havien fet els companys i açò ajuda a millorar.
En relació a l'animació lectora, ha sigut una activitat molt dinàmica i divertida amb la que acabar l'assignatura. En ella es pot veure reflectit la creativitat de tots els companys, i açò t'ajuda a obrir més la ment.
Pel que fa a les conferències és una de les coses que no cambiaría, ja que és molt enriquidor veure en persona i que t'expliquen desde l'experiència les diferents coses.

Quant al porfoli, que en aquest cas ha sigut el bloc diari, destacar que al principi ho vaig veure com alguna cosa que podia ser negativa. Amb el pas dels dies he acabat pensant tot el contrari, ja que és més senzill reflectir les coses quan ho tens fresc que no al final de tot, quan pots passar per alt moltes coses.

Per concloure, dir que totes les activitats han sigut encertades i han aportat alguna cosa diferent. Moltes de les que hem fet no les coneixia abans, la qual cosa ha sigut més enriquidor. A més a més, l'actitud de la professora i la seua forma de donar classe ha fet que siga més entretingut.

Conte embastat

Per poder realitzar un conte embastat, es necessari definir o veure quines característiques té.

Un conte embastat és una narració creada a partir d'unes preguntes que s'han de contestar. Les preguntes es basen en l'estructura de la rondalla fantàstica descrita per Vladimir Propp al llibre La morfologia del cuento (1928). En aquest cas, ens anem a basar en la proposta de Dolors Badia, Núria Vilà i Montserrat Vilà, Contes per fer i refer. Recursos per a la creativitat (1985).

Aquesta tècnica té molts beneficis per als alumnes ja que al ser ells mateixos qui escriuen el conte es senten motivats, fomentant així la creativitat i desenvolupant la seua imaginació.

Com s'ha dit anteriorment, aquesta técnica es basa en contestar unes preguntes. Aquestes preguntes són:

• Qui pot ser l'heroi de la història?
• Què pot desitjar? 
• Qui aconsella o ajuda l'heroi? 
• Com marxa cap a l'aventura? 
• Qui troba pel camí? 
• Quines proves o obstacles troba l'heroi pel camí? 
• On arriba al final del seu viatge?
• Allí viu el seu adversari. Com és? 
• Primer, l'heroi és vençut. Com? 
• Com l'ajuda el seu amic? 
• Explica com l'heroi s'enfronta una vegada més al seu enemic i el venc?

A continuació el conte embassat que he fet:

Hi havia una vegada un xiquet de 8 anys anomenat Carlos, al que li encantava l'espai i tot el que tinga a veure amb est. El seu somni era arribar a la Lluna. El seu amic, que era un robot que li va regalar el seu pare pel seu aniversari, li va ajudar a construir una nau espacial perquè poguera anar a la Lluna. Una vegada acabada la nau, Carlos es va acomiadar del seu amic el robot, es va pujar a la nau i va posar rumb a la Lluna.

De camí es troba amb una altra nau, en la qual viatjava una xiqueta. La xiqueta li va fer senyals amb les llums volent avisar-li d'un perill, però Carlos pensava que era una salutació. De camí a la Lluna, el detector de la nau va començar a sonar fortament, i quan Carlos va mirar es va adonar que hi havia un asteroide gegantesc que vènia cap a la nau. Per sort, el detector va avisar a temps perquè Carlos ho esquivara. 

Per fi va arribar a la Lluna, i era meravellosa. Va aterrar la nau, es va posar el casc i va baixar a admirar la Lluna. Al cap d'una estona va sentir un soroll en la seua nau i es va acostar ràpidament. Dins va trobar un robot regirant tot. Carlos es va espantar i va agafar la seua arma i li va disparar, el robot va obrir la boca i va començar a llançar pedres sobre ell, fins que aconsegueix soterrar-lo en pedres. Per sort, el seu millor amic que estava a casa escoltant tot el que passava, li diu per la ràdio que toque el botó roig del seu vestit. Carlos ho toca i es desinfla el vestit ajudant-ho així a eixir de les pedres. Carlos agafa la seua arma i es va en cerca del robot. Quan ho troba, li pregunta per què havia fet açò tan lleig i el robot comença a riure's. Pel que sembla com ningú anava sovint a la Lluna estava avorrit i li agradava fer malifetes. El robot comença a fugir i Carlos ho atrapa abans que es vaja. Al final, parlen i el robot li explica l'avorrit que està allí solament i es fan amics. Carlos li promet que tornarà per a jugar amb ell sempre que puga.