Conte embastat

Per poder realitzar un conte embastat, es necessari definir o veure quines característiques té.

Un conte embastat és una narració creada a partir d'unes preguntes que s'han de contestar. Les preguntes es basen en l'estructura de la rondalla fantàstica descrita per Vladimir Propp al llibre La morfologia del cuento (1928). En aquest cas, ens anem a basar en la proposta de Dolors Badia, Núria Vilà i Montserrat Vilà, Contes per fer i refer. Recursos per a la creativitat (1985).

Aquesta tècnica té molts beneficis per als alumnes ja que al ser ells mateixos qui escriuen el conte es senten motivats, fomentant així la creativitat i desenvolupant la seua imaginació.

Com s'ha dit anteriorment, aquesta técnica es basa en contestar unes preguntes. Aquestes preguntes són:

• Qui pot ser l'heroi de la història?
• Què pot desitjar? 
• Qui aconsella o ajuda l'heroi? 
• Com marxa cap a l'aventura? 
• Qui troba pel camí? 
• Quines proves o obstacles troba l'heroi pel camí? 
• On arriba al final del seu viatge?
• Allí viu el seu adversari. Com és? 
• Primer, l'heroi és vençut. Com? 
• Com l'ajuda el seu amic? 
• Explica com l'heroi s'enfronta una vegada més al seu enemic i el venc?

A continuació el conte embassat que he fet:

Hi havia una vegada un xiquet de 8 anys anomenat Carlos, al que li encantava l'espai i tot el que tinga a veure amb est. El seu somni era arribar a la Lluna. El seu amic, que era un robot que li va regalar el seu pare pel seu aniversari, li va ajudar a construir una nau espacial perquè poguera anar a la Lluna. Una vegada acabada la nau, Carlos es va acomiadar del seu amic el robot, es va pujar a la nau i va posar rumb a la Lluna.

De camí es troba amb una altra nau, en la qual viatjava una xiqueta. La xiqueta li va fer senyals amb les llums volent avisar-li d'un perill, però Carlos pensava que era una salutació. De camí a la Lluna, el detector de la nau va començar a sonar fortament, i quan Carlos va mirar es va adonar que hi havia un asteroide gegantesc que vènia cap a la nau. Per sort, el detector va avisar a temps perquè Carlos ho esquivara. 

Per fi va arribar a la Lluna, i era meravellosa. Va aterrar la nau, es va posar el casc i va baixar a admirar la Lluna. Al cap d'una estona va sentir un soroll en la seua nau i es va acostar ràpidament. Dins va trobar un robot regirant tot. Carlos es va espantar i va agafar la seua arma i li va disparar, el robot va obrir la boca i va començar a llançar pedres sobre ell, fins que aconsegueix soterrar-lo en pedres. Per sort, el seu millor amic que estava a casa escoltant tot el que passava, li diu per la ràdio que toque el botó roig del seu vestit. Carlos ho toca i es desinfla el vestit ajudant-ho així a eixir de les pedres. Carlos agafa la seua arma i es va en cerca del robot. Quan ho troba, li pregunta per què havia fet açò tan lleig i el robot comença a riure's. Pel que sembla com ningú anava sovint a la Lluna estava avorrit i li agradava fer malifetes. El robot comença a fugir i Carlos ho atrapa abans que es vaja. Al final, parlen i el robot li explica l'avorrit que està allí solament i es fan amics. Carlos li promet que tornarà per a jugar amb ell sempre que puga.