Performance

La meua companya i jo hem triat com activitat literària la Performance poètica.

Aquesta consisteix en la lectura poètica amb suport visual, musica o material.

En primer lloc, hem triat el llibre una lluerna fa de semàfor de l'autor Joan Valls i Jordà.

Aquesta obra és un recull de poesia de l'autor. Aquests poemes no van ser escrits per xiquets però sí que poden tindre una lectura infantil. És una lectura progressiva, és a dir, el llibre comença amb poemes que poden ser llegits per xiquets de 6 anys i acaba amb poemes que estan més dirigits a xiquets de secundària.

Cal remarcar, que aquest llibre ha sigut il·lustrat per estudiants de l'escola d'art i disseny d'Alcoi.

En segon lloc, hem triat diferents poemes per fer la Performance. Els poemes que hem triat han sigut Plou, un teuladí, la Mariola, Balada de tardor i Ritmes d'ona. Els primers poemes són de les primeres pàgines del llibre, pel que van dirigits a xiquets més menuts i els altres dos són d'altra part del llibre recomanada per a xiquets més majors.

En tercer lloc, hem triat la música. No volíem posar qualsevol música als poemes, pel que vam triar cançons valencianes, perquè siga més enriquidor. Com que a la banda de música del poble estàvem organitzant un concert amb Pep Gimeno, el botifarra, tenia a la meua disposició les partitures de les cançons valencianes que canta. Veient la mètrica dels versos vam intentar triar un tros de cançó que quadrara, tot i que canviant el temps i la interpretació perquè s'adeqüe al poema.

Per últim, hem triat les imatges. Com que les imatges del llibre són il·lustrades per estudiants hem cercat a Internet imatges dibuixades perquè tinguen més relació.

A continuació està el link del vídeo:

https://drive.google.com/file/d/0B_bS8zKZ5oKFcE00ZWZZLWZRdzQ/view?usp=sharing

Vam triar aquesta activitat perquè pensem que és molt completa, ja que té música i imatges.

Animació lectora 26/10

A l'animació lectora han exposat un parell de grup. El primer grup ha fet l'animació sobre l'autora Teresa Broseta.

Les companyes han contat que han triat aquesta autora perquè les portades dels seus llibres les cridaven l'atenció. A més a més, quan va vindre a classe els va caure en gràcia.

A continuació, es pot veure el tríptic de l'autora, el qual apareix una breu biografia, un apartar de curiositats i una selecció d'obres amb el seu argument.

Quant a la tècnica emprada per a fer l'animació lectora han realitzat una representació teatral sobre quatre obres. Aquestes obres són les que apareixen al tríptic, El gall despistat, Quin oratge farà demà?, No puges a l'andana i Unes vacances de profit.

Per fer aquesta representació han emprat molts recursos com disfresses, música, decorats i una caixa amb secrets. A més a més, han posat un vídeo en el qual eixia l'autora dient que passos havia de seguir un personatge. 

Pel que fa al llenguatge utilitzat, cal dir que en relació al vocabulari, a vegades ha estat un poquet descuidat. Malgrat això, han utilitzat un llenguatge estàndard i normatiu.

Per concloure, dir que ha sigut una animació lectora molt completa amb molt de treball, encara que n'hagen hagut talls o problemes.

El segon grup que ha exposat han triat a Carles Cano. Aquest grup va triar l'autor perquè un dia a classe fent una pràctica els va tocar un llibre d'ell per a treballar.

A continuació, es pot veure el tríptic, en el qual apareix una breu biografia de l'autor i una selecció de llibres amb el seu respectiu argument.

Quant a la tècnica d'animació emprada ha sigut la representació amb titelles de les tres obres que apareixen al tríptic, Rodolf el rata, La caputxeta negra i La fada pastissera.

Per fer la representació en titelles han utilitzat decorats, cançons i imatges. Els companys han triat aquesta tècnica perquè els feia vergonya i perquè hi havia molts personatges, per la qual cosa era més senzill utilitzar titelles.

En relació al llenguatge, han emprat un llenguatge normatiu i estàndard adequat.

Per concloure, cal dir que les titelles estaven molt ben fetes i que ha sigut una animació lectora molt entretinguda, encara que potser molt curta.

Animació lectora 25/10

A l'animació lectora han exposat un parell de grup. El primer grup ha fet l'animació sobre l'autora Fina Masgrau.

Han triat aquesta autora perquè no era molt coneguda, i com tenia llibres molt infantils i caçons, seria interessant conéixer-los perquè agraden molt als xiquets.

A continuació, es pot veure el tríptic de l'autora. En ell es pot veure una biografia de l'escriptora i un breu resum de les col·leccions més rellevants.

Les col·leccions més conegudes i importants són:
Col·lecció Marieta: 23 llibres. Marieta i el telèfon i la rata Marieta
Col·lecció de Xino- xano

Pel que fa a la tècnica d'animació lectora han fet com que són una classe amb 4 alumnes i una professora. La mestra les explica qui és l'autora i les mana a la biblioteca a llegir. Una vegada allí, cadascuna de les xiquetes es transformen en Marieta. Les obres que han representat han sigut Marieta i el telèfon, la rata Marieta i xino-xano.

Han utilitzat disfresses, decorat, sons del telèfon i cançons. Han cantat una cançó per cada obra. Aquestes han sigut caragol, la lluna la pruna, el solet i peix.

Han introduït les cançons perquè hi haguera més interacció. La qual cosa ha sigut un encert, ja que han fet participar a tota la classe cantant les cançons.

Cal remarcar que les cançons no apareixen als llibres però han tingut la idea d' introduir-les.

Pel que fa al valencià emprat ha sigut correcte, sense moltes errades.

El segon grup ha fet l'animació sobre l'autor Emili Teixidor.

Han triat a l'autor perquè tenien un llibre d'ell a cassa, encara que era d'adults.

Van triar la col·lecció de la formiga piga perquè té moltes històries i de segur que als xiquets li agraden.

A continuació, es pot veure el tríptic de l'autor, en el qual apareix una breu biografia de la seua vida, les característiques de les seues obres i un breu resum d' una selecció d'obres.

Per introduir la vida de l'autor han anat posant imatges i fent rimes sobre la seua vida.

Després, han representat 3 històries de la formiga piga.

Cada personatge anava contant la seua història.

Han utilitzat disfresses, decorat, vídeo mostrant una situació de la història i han fet un ball.

Pel que fa al valencià i a l'oralitat han emprat un to correcte i que despertava l'interés, a més el llenguatge ha sigut molt adequat.

Ha sigut una exposició molt completa, correcta i dinàmica. Gràcies al to emprat per les companyes mantenia l'atenció en tot moment.

Animació lectora 24/10

A l'animació lectora han exposat un parell de grup. El primer grup ha fet l'animació sobre l'autor 

Gabriel Janer Manila. Aquest autor abasta tot tipus d'obres, assaigs, traduccions, novel·les...

Aquest grup ha triat aquest al açar i les obres perquè a la biblioteca i havien poques. A més a més, aquestes obres eren més senzilles de representar.

A continuació, es pot veure el tríptic. En ell apareix, per una banda una breu biografia de l'autor i característiques sobre les seues obres. D'altra banda apareixen 3 obres que consideren rellevants d'aquest autor i un breu fragment de l'argument.

La tècnica que han emprat per treballar l'animació ha sigut titelles amb mitjons.

Aquesta animació ha sigut interactiva i molt entretinguda.

El segon grup ha fet l'animació sobre l'autor Pep Albanell i Tortades. El grup ha triat aquest autor perquè un dels components coneixia l'autor de quan era menut. A més, és dels pocs autors que s'ha dedicat a treballar la ciència ficció no soles la fantasia.

Les obres tenen relació amb la natura, la qual cosa dona molt de pas a la imaginació.

La primera obra que han representat ha sigut La bruixa desdentada.

Aquesta obra no l'han terminat, sino que han deixat el final obert perquè el lliga qui vulga.

La segona obra que han representat ha sigut El ball de la Geganta.

En aquest cas sí que han terminat la història.

L'últim conte l'han fet amb titelles i ha sigut Conte Llunat.
Aquest ha sigut representat amb titelles.

Ha sigut una de les animacions més divertides, ha sigut participativa, han utilitzat elements com el vídeo amb música, amb ballat, etc. Pel que fa al valencià han comés errades però no molt greus. Com a aspecte a millorar serien les titelles de l'última representació, ja que eren molt xicotetes. 

Animació lectora 23/10

A l'animació lectora de hui solament ha exposat un grup. Aquest, ha fet l'animació sobre Silvestre Villaplana.

El grup ha triat aquest autor perquè un dels components, ho va conèixer en 4t de l'ESO a l'institut i li va cridar l'atenció. Ell en concret no s'ha llegit cap obra d'aquest autor però altres components del grup sí.  Pel que fa a les obres, han decidit representar solament una obra. Aquesta obra és Les cendres del cavaller.

A continuació, es pot veure el tríptic que han fet amb una petita biografia de l'autor, un breu resumen de les cendres del cavaller i han nomenat les obres que ha escrit aquest autor.

 Pel que fa a la tècnica emprada en l'animació lectora han triat una dramatització d' una de les obres més representatives. Han utilitzat disfresses i elements com la llança, el cavall...

En relació al llenguatge, han tractat d'utilitzar un llenguatge normatiu encara que han comès errades com pronunciar martore(l) en comptes de martore(ll). 

Per concloure, en la meua opinió, ha sigut una representació molt divertida, ja que els companys estaven molt clavats als personatges. Han fet una interpretació molt adequada. Han sabut captar bé l'atenció del públic en tot moment.

A continuació, l'escena final que ha tingut molt èxit entre el públic.

Teresa Broseta

A la classe de hui ha vingut Teresa Broseta

Per començar, ens ha contat per què és escriptora. Teresa és escriptora perquè a la seua família sempre li han parlat molt, le contaven moltes coses i a ella li encantava. Quan es reunien amb tota la família a casa, ella es ficava baix la taula i escoltava. En s'ha casa sempre han parlat molt de la guerra, i ella sempre ha pensat molt en la seua mare, tot el que va viure quan va passar la guerra i el canvi escolar que posteriorment duia, per això va escriure el relat El primer dia d'escola. Ens ha llegit aquest emocionant relat, que et fa posar-te en la pell de la protagonista. Aquest relat narra el primer dia d'escola després de la guerra d'una xiqueta que parlava en valencià i tenia dificultats d'entendre el castellà. A l'escola que va es parla en castellà i ella es sent perduda. A continuació, li han preguntat per què va triar la temàtica de la guerra, i ha dit que per l'ambient amb tanta tensió que hi ha hui dia, no s'ha d'oblidar el que va passar, per això hi ha que anar amb compte perquè després passen aquestes coses. Després li han preguntat que a quina edat hi cal parlar amb els xiquets d'aquests temes, i l' autora ens ha dit que és complicat, que tot ha d'anar al seu temps i que no hem de contar-lo abans de temps, perquè és un tema molt delicat. 

Més endavant, ha parlat sobre la poesia i la importància que els mestres siguen lectors de poesia per poder transmetre als xiquets el gust i l'interés per la poesia. També, ens ha parlat del teatre i de la seua importància de treballar-lo a l'escola, ja que amb ell es treballa la disciplina, la memòria, la concentració, la responsabilitat i vocabulari. També, li han preguntat quina obra crida més l'atenció dels xiquets i ha dit que el gall despistat. A xiquets més majors el flautista valent i als majors l'estiu dels pirates.

Per concloure, ens ha contat una curiositat sobre cóm li ve la idea d'escriure un llibre. Diu que li ve una imatge al cap i es fa preguntes que li porten a escriure el llibre. La curiositat és que al llibre del flautista el il·lustrador, sense saber com era la imatge que ella tenia al cap, va plasmar la mateixa imatge.

També ens ha contat que l'editor i l'autor han de treballar junts, perquè llibre té que passar per un filtre, i en aquest cas el filtre és l'editor. Després, l'il·lustrador llig diverses vegades el llibre i fa les il·lustracions.

Ressenya: Quantes rondalles!

Quantes Rondalles!

Gisbert, Francesc (2011).Quantes rondalles!. Alzira: Bromera (Col·lecció “El Micalet Galàctic”), 111p.

Francesc Gisbert va nàixer a Alcoi  l’any 1976. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, té estudis de Filologia Hispànica i és doctor en Filologia Catalana. A més, és professor de llengua i literatura i imparteix cursos de formació docent sobre cultura popular, literatura contemporània i animació a la lectura. Entre les seues obres de literatura infantil podem trobar: L’estrella d’or (2013), Una llegenda per a Draco (2004), Les cares de la integració (2007), entre altres.

Quantes rondalles!, està il·lustrat per Francesc Santana (2011), el qual il·lustra obres com ara: L’extraordinària història (2013), Rondalles valencianes (2010), entre altres.

Pel que fa al tema i tractament, és un llibre format per huit històries contades per l’avi Nicolau als seus néts, dels quals es fa càrrec quan els seus pares estan treballant. Les històries estan agrupades per estacions, és a dir, per cada estació n'hi ha un parell. La temàtica és fantàstica, ja que parla de llegendes i rondalles, totes elles ambientades en llocs de la realitat. No existeix un tema central, cada història té una temàtica determinada i amb un missatge diferent a transmetre. Barreja històries fantàstiques i molt divertides que poden interessar a qualsevol lector, independentment de l’edat.

En relació al llenguatge, per a alumnes valencianoparlants no hi hauria cap problema de comprensió però per a alumnes castellanoparlants, pot ser, siga un poquet difícil. Però, a banda d’això, les escenes estan comptades amb tota mena de detalls, la qual cosa facilita que es puguen recrear millor les situacions.

El llibre està recomanat a partir de 10 anys, encara que, com s’ha dit abans, podria interessar-li a qualsevol lector, independentment de l’edat.

Pel que fa a l’estructura, és prou sen zilla. Encara que les històries siguen fictícies, abans de la història hi ha una introducció d’una situació del món real. Primer es dóna una situació entre l’avi Nicolau, Jesús i Estrella i després l’avi conta una història perquè no es barallen, perquè no tinguen por o per entretindre.

Quant al narrador, és Estrella, la néta de Nicolau, la qual narra en primera persona. Encara que quan l’avi conta les històries és ell el narrador.

En relació als personatges, estan agrupats en dos grups. Per una banda, els personatges de la vida real, l’avi Nicolau, un home savi, menut i faener, dotat de gran energia. Encara que no sabia escriure, destacava en l’art de contar històries i despertava l’interés de totes les persones que la rodejaven; Estrella, la germana major és molt curiosa i espavilada; i Jesús, el germà xicotet d’Estrella. És molt poregós i gelós, sempre vol fer tot el que fa la seua germana. Per altra banda, els personatges de les narracions de l’avi, Pere poca por, Carmesina, donyets, lladres, dimonis, ogres, etc.

Pel que fa a l’època i l’espai, cada narració és contada en una època de l’any. A la Primavera, Pere Poca Por i les malifetes del dimoni xicotet; a l’estiu, Carmesina i Matabous i L’ogre de la Caputxa Negra; a la tardor, els tres germans i el pardal daurat i la favera màgica: i a l’hivern, la llegenda del barranc de l’Encantada i la masera poregosa.                             Cadascuna de les històries estan ambientades en un lloc real. Com el pont de les Set Llunes en les malifetes del dimoni xicotet; entre la partida de Xirillent i Barxel en Carmesina i Matabous.

En relació a les il·lustracions, són en blanc i negre i hi ha un parell per narració. Que apareguen imatges ajuda al lector a fer-se una idea sobre la situació, encara que estaria bé que hi haguera més.

Quant al disseny i impressió, a la coberta apareix en color el títol i la il·lustració de l’avi Nicolau, Estrella i Jesús. A la contracoberta hi ha un petit argument del llibre junt una breu biografia de l’autor. Les tapes són blanes i la impressió és de qualitat amb tipografia nítida i amb una grandària de lletra adequada per a l’edat del destinatari.

Sense dubte, és un llibre que agrada i que enganxa, a més a més, és fàcil de llegir, ja que són històries curtes i independents,  la qual cosa fa que no es faça pesat. Al tractar-se d’històries ambientades en llocs reals apropen al lector a eixos espais,  motivant-los així a conéixer els espais que envolten la Comunitat Valenciana. 

Ressenya oral: L'illa del...Teatre!

L’illa del...Teatre!

Botella, Dídac i Mestres (2009). L’illa del... Teatre!. Alzira: Bromera (Col·lecció “Micalet teatre”), 125p.

            Dídac Botella i Mestres va nàixer a València l’any 1976. És mestre de l’escola Covalta d’Albaida. Moltes de les experiències que ha dut a terme amb els seus alumnes han sigut publicades en articles, setmanaris, revistes... Ha centrat la seua tasca pedagògica en la utilització del teatre com a recurs didàctic en l’aula, i ha dut a terme diversos tallers teatrals tant per a alumnes com per a mestres; com és el cas del curs Performance a l’escola. És un amant de l’escriptura i té un bolc personal en què escriu habitualment (TocDeQueda). És també l’impulsor i l’organitzador del Festival de Teatre Escolar d’Albaida a 2009, en el qual va guanyar el X Premi de Teatre Infantil Xaro Vidal de Carcaixent.

            Pel que fa a l’il·lustrador, Josep Vicó Crespo va nàixer al 1968. Estudià Geografia i Història però es dedica a la il·lustració. Ha dibuixat en llibres com: Més que llibres (2015), Diccionari visual (2005), Jo sóc jo (2010), entre altres.

            L’illa del... Teatre! és una obra de teatre que té en compte la realitat escolar, en la que tots els alumnes d’una classe participen de l’escenificació de L’illa del Tresor. Tots ells ho fan en igualtat de condicions pel que fa a importància i responsabilitat de cada paper. Aquesta obra és un teatre dins del teatre, ja que els alumnes es representen a ells mateixos en la simulació de l’aula i els assaigs, els quals formen part de la representació a més de l’escenificació de l’obra. Narra totes les dificultats que troba el grup per a portar endavant el seu propòsit. També es veu l’avanç i el canvi d’actituds dels alumnes al llarg de l’obra.

            Quant a la temàtica del llibre, es tracten diversos temes com la necessitat de negociar i col·laborar entre tots per aconseguir dur a terme l’obra amb èxit, sense que influïsca negativament en el ritme del curs; la importància de la convivència a l’escola; els prejudicis per enveja i el trencament dels rols de sexe en el teatre a l’hora de repartir els papers; i les normes de convivència escolar. Totes les temàtiques es poden identificar al llarg del llibre en moltes situacions. Gràcies aquesta temàtica els lectors es poden sentir identificats amb els personatges i les situacions que viuen.

            Aquest llibre està dirigits a lectors a partir de 10 anys, pel que el llenguatge que es s’utilitza és prou senzill i comprensible. Però, encara que siga per a xiquets de 10 anys seria recomanable que el llegira qualsevol mestre o estudiant, ja que és molt pedagògic.

            En relació a l’estructura, consta de tres parts. En primer lloc, la introducció, en la qual es parla de l'autor, el novel·lista, el teatre dins del teatre i els personatges. En segon lloc, l’obra en qüestió, L’illa del... Teatre!. Per últim, propostes d’escenificació, on s’esmenta amb tota mena de detalls com dur a terme una escenificació.

            Pel que fa a les il·lustracions,  encara que són en blanc i negre, són molt clares i tenen diferents tons de color, la qual cosa ajuda a veure amb claredat els detalls. Les imatges no són dels llocs on es desenvolupen les escenes sinó que són dels alumnes en diverses situacions. Apareixen, més o menys, una il·lustració per escena.

Respecte al disseny i impressió, la coberta és en color, on apareix una il·lustració d’alguns dels alumnes disfressats, fet que reforça el títol de l’obra. La contracoberta compta amb un petit text amb l’argument del llibre i una breu biografia de l’autor. A més a més,  apareix una imatge d’un cofre, un barril, un mapa, una llibreta i un bolígraf. Presenta un format de butxaca amb les tapes blanes, la impressió és de qualitat amb tipografia nítida i amb una grandària de lletra adequada a l’edat del destinatari.

            Sense dubte, és un llibre apassionant, entretingut i que enganxa el lector perquè és una situació real i propera, en la que no tot ocorre en harmonia sinó que es plantegen problemàtiques reals. A més a més, és motivadora tant per a alumnes com per a docents o futurs docents. 

Ressenya: Com el plomissol

Com el plomissol

Raspall, Joana (1998). Com el plomissol. Barcelona: La Galera, SAU, Editorial, 101p.

Joana Raspall i Juanola va nàixer al 1913 al barri barceloní de la Barceloneta. Va ser escriptora, bibliotecària catalana. i lexicòloga. Ha publicat en tres diccionaris i com a escriptora fou una pionera a Catalunya de la poesia per a infants i joves. El seu primer llibre de poesia infantil va ser Petits poemes per a nois i noies (1981) amb el qual va rebre el Premi Crítica Serra d'Or. Entre les seues obres més importants de poesia infantil es troben: Bon dia, poesía (1996), Versos amics (1998), Escaleta al vent (2002), Concert de poesia (2004).

Com el plomissol està il·lustrat per Glòria Garcia (1998), la qual ha il·lustrat obres com: Degotall de poemes (2003), Les aventures del megacomandant Fonoll (2008), L'home del barret de bolet (2008). 

Pel que fa al tema i tractament, aquesta obra és un recull de poemes en els quals l'autora tracta temes d'interés per als xiquets, com els animals, la fantasia, les relacions, etc. La majoria d'ells tenen un missatge pedagògic i moral que es pot extraure de forma senzilla i clara.Es tracten diferents temàtiques amb diferents nivells a partir de diferents tipus de poemes, com per exemple cançons populars, haikus o faules. L'autora treballa en aquests poemes tota mena de valors, tant positius com negatius, com ara l'orgull (El Paó), el parlar per parlar sense dir res coherent (Paraules clares) o la vanitat (La vanitosa). Així, l'obra presenta un missatge moral darrere de cada composició com la tolerància, la  companyonia i acceptar-nos i respectar-nos tots tal com són (Bons Veïns),(La balena). El món de la natura també és un tema que es tracta al llarg de l'obra a través dels diferents tipus de poemes, especialment les faules i els Haiku, aquests últims es troben al capítol de Contemplació on apareixen poemes molt curts que no intenten explicar una història, sinó que transmeten una imatge. Un bon exemple d'això és el poema L'Alba.

En relació al llenguatge, encara que depèn de la temàtica específica del poema, més o menys segueix la mateixa linea. 

Aquest llibre està dirigit a lectors a partir de 9 anys, encara que els últims poemes del llibre tracten temes més adequats per a xiquets una mica més majors.

Quant a l’estructura, el llibre està dividit en huit capítols: Presentació, Contemplació, Vida, Faules, Divertiment, Amb les velles tonades, Persones i Sentiments. És un recull de poemes de diferents tipologies, però trobem elements comuns en la majoria d’ells (les figures retòriques). Com l’ús de la personificació en animals, plantes i objectes que als poemes tenen qualitats humanes i sentiments. També es troba l’ús de la sinestèsia, metàfores, comparacions o símils i elements intertextuals que traslladen al lector als clàssics de la literatura popular per reforçar el tema de la fantasia que està present al llarg de tota l’obra. Durant l'obra també apareixen poemes que són cançons. Aquestes cançons ajuden que els xiquets es puguen relacionar amb la literatura popular que fa que connecte amb l’imaginari col·lectiu dels seu pares i avis.

Pel que fa a les il·lustracions, són en blanc i negre. Quasi tots els poemes vénen acompanyats d’una il·lustració, fet que afegeix qualitat a l’obra. A més de la qualitat ajuden a fer-se una idea, per exemple, quan descriu animals és de gran ajuda que aparega la seua imatge.

 En relació al disseny i impressió, la coberta és en color i apareix la il·lustració d’una xiqueta amunt d’un coet i de fons la lluna. A la contracoberta apareix la imatge de l’autora i una breu biografia al costat d'una breu explicació sobre el que es pot trobar a l’obra. Té format de butxaca, amb les tapes blanes, la impressió és de qualitat amb tipografia nítida i amb una grandària de lletra adequada per a l’edat del destinatari.

Quant a els elements paratextuals, trobem un índex al principi de l’obra amb el nom de tots els capítols i al final del llibre una pàgina dedicada a la biografia de Joana Raspall. El llibre acaba amb informació sobre altres obres que pertanyen a l’editorial La Galera.

Per concloure, cal dir que aquest llibre no és un simple llibre, sinó que té una càrrega pedagògica molt important, que pot servir de gran ajuda per a tractar molts temes amb els xiquets. En ell apareix molt lèxic, moltes figures retòriques i cançons, fet que fa que els xiquets treballen altres temes a més de la lectura. Aquesta obra no és recomanable que es lliga abans de l'edat recomanada, ja que pels elements que té pot resultar prou complicada d'entendre. 

Animació lectora 18/10

A l'animació lectora de hui solament ha exposat un grup. Aquest, ha fet l'animació sobre Joan Pla. Els components del grup no tenien motius específics per triar aquest autor, però com han dit, això les ha ajudat a conéixer-lo i ampliar horitzons. Pel que fa a les obres, han triat: Mussa, el fill de Barba-rossa, El tresor de Barba-rossa, La venjança dels criptosaures i El caragol Fredolic.

A continuació, es pot veure el tríptic que han fet amb un breu resum  de la biografia de l'autor i de les obres triades.

Quant a les tècniques emprades per a dur a terme aquesta animació, han alternat un teatre te ombres amb una breu dramatització.

Ha sigut una tècnica molt interessant, ja que es fa més entretingut que les titelles, ja que els elements del fons es poden arar modificant. A més a més, han utilitzat sons relacionats amb les parts corresponents de les obres. Això, ajuda a ficar-se més en l'obra i prestar atenció. Pel que fa al llenguatge, han utilitzat un valencià estàndard encara que alguna persona ha fet errades com dir: pues

Com a valoració, m'ha agradat molt aquesta exposició, per una banda, perquè han emprat un to de veu molt real i estaven molt ficats en els personatges. Per altra banda, les tècniques utilitzades han sigut encertades, encara que hi ha hagut problemes amb el foc i amb les siluetes dels personatges que es veien molt a prop i costava reconéixer-los. Com a reflexió, l'única cosa que destacaria que m'ha creat una mica de confusió ha sigut que a vegades una mateixa persona deia de dos personatges a la vegada i es responia a ell mateix, i a vegades no sabia de quin personatge es tractava.

Animació lectora 17/10

L'exposició de hui hem exposat un parell de grups. Per una banda, l'animació lectora de Hans Christian Andersen i per l'altra banda, l'animació lectora de Jordi Raül Verdú.

En primer lloc, ha exposat el grup de Hans Christian Andersen. Aquest autor va ser famós pels més de cent cinquanta contes infantils que va escriure. A més, cal destacar que utilitza un llenguatge quotidià i expressa sentiments i idees que, anteriorment, es pensaba que no tindrien cabuda en la ment d'un xiquet.

Han triat  3 obres que ells consideren rellevants de l'autor, ja que les recorda la seua infantesa: L'aneget lleig, el soldadet de plom i la sireneta.
A continuació, es pot veure el tríptic que han fet amb un breu resum de cada obra.

Pel que fa a les tècniques d'animació lectora han fet una representació amb titelles dels 3 contes. Encara que també han afegit un trosset de representació. 

L'animació lectora ha estat molt bé i completa pel que fa als materials (les titelles, el castell, els confetis...). Han utilitzat un valencià estàndard encara que hi han tingut alguna errada. Però d'altra banda, com a suggeriment, recalcaria tenir en compte el to de veu, ja que a voltes per utilitzar un to de veu fluix o monòton et distreia de la representació.

En segon lloc, hem exposat el meu grup i jo. Hem triat a Jordi Raül Verdú per dur a terme l'animació lectora perquè és d'Alcoi i una companya del grup el coneixia de quan era xiqueta, ja que anava al col·legi a fer conta contes. 

Hem triat per una banda, dos llibres escrits per ell, i per altra banda, una de les rondalles que ha recopilat. Després, hem fet una dramatització amb disfresses, imatges i sorolls. La dramatització ha consistit a recrear una situació en la qual els personatges de les obres han eixit del llibre i van eixint i contant la seua història sense desvelar el final, per fomentar que els alumnes lligen les obres.

Ha sigut una experiència molt divertida i enriquidora encara que en el meu cas, he estat molt nerviosa i no m'ha eixit com m'haguera agradat.

Fantasy

El fantasy és un gènere que es distingeix de altres per la presència d'elements que no corresponen a la realitat tal com la coneixem. El gènere fantàstic transcendeix els límits del que es considera normal i cerca incentivar la creativitat del receptor; ho incita a una percepció més aguda, lluny d'aspectes superficials de la seua vida quotidiana.

El fantàstic està vinculat amb una faça fallida de la realitat. Es produeix un esdeveniment extraordinari i no se sap amb certesa què està passant. El fenomen és percebut com a inexplicable.

A diferència de la ciència ficció, els "fets fantàstics" són causats per forces sobrenaturals, mentre que els de ciència ficció s'expliquen mitjançant la raó i la lògica.

Pel que fa a la literatura, el gènere fantàstic pot veure's aplicar al cinema, a les arts plàstiques i a pràcticament qualsevol forma d'art. No obstant això, és en la literatura on es va originar i on s'explora amb major èmfasi.

Característiques:

• És un gènere artístic, desenvolupat especialment en la literatura.
• Té elements sobrenaturals que creen una ruptura amb la realitat.
• Deixa de costat les lleis físiques i les normes convencionals.
• Estimula la imaginació del receptor.
• Té els seus orígens en la mitologia i els relats antics.
• En la majoria dels casos, la literatura fantàstica és de tipus narrativa.
• Es pot classificar en tres categories: el cas estrany, el meravellós i el fantàstic.
• Existeixen diversos tipus de mons d'on provenen els elements sobrenaturals. Els més usuals són: mons de frontera, mons paral·lels i mons alternatius.
• Té subgèneres com la fantasia èpica i la fantasia fosca.

Principals autors: J. R. R. Tolkien (considerat el pare de la fantasía èpica), J. K. Rowling, William Morris, Lord Dunsany, C. S. Lewis, Terry Pratchett, Robert E. Howard, George R. R. Martin, Robert Jordan, entre altres.

L'Alícia cau al mar

 Gianni Rodari, Contes per telèfon, Barcelona, Joventud (1989/1962)

Breu resum:

Aquest conte parla d'una xiqueta anomenada Alícia que vol tornar-se un peix per estar sempre al mar. Tots els matins anava al mar i es clavava al mar. Un dia va trobar un xicot que arreplegava eriçons i li va preguntar si sabia qué havia de fer per se un peix. Aquest es va clavar a l'aigua i es va convertir en dofí. Després li va dir que provara ella i va funcionar. Però per no deixar sols els seus pares va decidir eixir i no li va explicar mai a ningú el que havia ocorregut. 

Comentari:

Aquest conte pertany al realisme fantàstic, ja que es veu clarament els elements fantàstics que té.

Malgrat això, l'autor no introdueix al principi un món completament de fantasia, si no que és un món real amb xiquets reals, fins que de sobte apareixen elements fantàstics com les transformacions.

Els clàssics de la literatura infantil i juvenil

Walter Scott va ser considerat pioner del gènere romàntic gràcies a les seues novel·les històriques.

Ivanhoe va ser una de les obres més conegudes, que va alcançar un major èxit que li porta a escriure a altres països com França. No obstant això. Scott va mantenir la seua identitat com a novel·lista en secret perquè no interfirira en la seua carrera de poeta.

Alexandre Dumas va començar la seua carrera com a dramaturg en 1929, amb Enrique III i la seua cort, primera manifestació de la nova generació literària romàntica. Les seues primeres novel·les no van tindre molt èxit fins que en 1844 va saltar a la fama amb Los tres mosqueteros.






Henryk Sientkiewicz va ser fill d'una família pertanyent a la noblesa camperola i es va formar en un ambient rural on es mantenien vives les tradicions poloneses.
En 1896 va publicar Quo Vadis?, text que li va valdre una celebritat mundial. En 1905 va rebre el premi Nobel de Literatura.

Quo Vadis? és una novel·la històrica que va ser escrita entre 1895-1896. Es narren successos pròspers i adversos. Successos de molts personatges en l'època de l'emperador romà Nerò. Centrant-se de forma principal entre Vinicio i Ligia, dues persones que pertanyien a

dos mons totalment diferents. Vinicio és romà i Ligia bàrbara. 

       

Conferència Clara Berenguer

El 2 d'octubre de 2017 vam tindre una conferència anomenada "l'àlbum infantil en primària" a mà de Clara Berenguer.

Clara Berenguer és llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de València i actualment és professora de secundària. Té una tesi doctoral sobre la il·lustració valenciana. A més a més, té un bolc anomenat llibreriail·lustrada en el qual parla d'il·lustracions. Ha escrit obres com quan xiula l'avi, escrit per superar la pèrdua del seu avi.

Per introduir la conferència, la ponent ens ha donat una definició de la paraula il·lustrar: acte d'adornar un llibre amb làmines, gravats, etc. Aquesta definició es pot ampliar amb les funcions fonamentals que té la il·lustració. Aquestes són: comunicativa (amb imatges perquè els xiquets lligen a través d'aquestes) i estètica. A més a més, les il·lustracions tenen un paper fonamental en l'alfabetització visual, que és la destresa de veure i formular una opinió o judici estètic.

Després, hem estat veient les diferències entre llibre il·lustrar i àlbum il·lustrat. Al llibre il·lustrat les il·lustracions són complements mentre que als àlbums il·lustrar les imatges i el text formen una simbiosi, ja que col·laboren juntes i tenen la mateixa importància.

La ponent per donar suport a tot l'explicat i ajudar-nos a entendre-ho, ens ha posat diferents exemples d'àlbums il·lustrats com: el pelut de l'autora Arianne Faber, on és el meu barret? de Jon Klassen, màquina de Jaime Ferraz, la piscina de Barbara Fiore entre altres.

Per concloure, he de dir que ha sigut una conferència molt completa, ja que ha tingut una part més teórica amb definicions i després els diferents exemples. La ponent ens ha mostrat molts exemples, despertant així el meu interés i la meua curiositat per llegir àlbums il·lustrats. Fins ara no coneixia res d'aquests materials pel que ha sigut molt enriquidor conéixer-los.

Conferència Anna Ballester

Anna Ballester Marco ha sigut la ponent de la conferència del dia 28 de setembre.

És professora de Secundària, contacontes i especialista en literatura infantil i juvenil. Ha impartit un gran nombre de cursos de formació del professorat sobre animació a la lectura, dinamització de biblioteques i dramatització. A 2009 va publicar el seu primer llibre sobre tècniques per a treballar la poesia en distints àmbits: Poemania, guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia..

Per introduir la conferència, Anna ha parlat sobre la importància que té la formació continua com a docents. Fent-nos reflexionar sobre que no cal conformar-se amb ser simples mestres sinó que cal anar més enllà. També, ha recalcat la importància que té transmetre l'amor per la poesia als alumnes. L'amor i la poesia han de ser vitals en les nostres vides, ja que ens dóna una altra forma de veure el món i per això, ha de formar part de les nostres activitats quotidianes. Un exemple que ens mostra com els alumnes poden estar motivats amb la poesia és el llibre Els infantils fent rodolins, en el qual es trobem rimes creades pels xiquets com " Per favor, la camisa fa pudor!

Les famílies tenen un paper fonamental en aquest procés, ja que si aquestes conten contes, canten cançons i transmeten als seus fills tot allò que han viscut, enriquiran la seua motivació.

Com a les cases, a les aules la poesia està abandonada. Per això, cal dedicar-li cada dia una estona per treballar-les de forma divertida perquè els alumnes es motiven.

La poesia es pot treballar amb els xiquets de moltes formes: dramatitzacions, recreacions, jocs... 

Però sempre hem d'anar amb compte amb allò que done als xiquets i com presentar-lo. Han de ser coses que a nosaltres també ens agraden i cal que tinguen un cert interés per als xiquets. 

Hem fet diferents activitats pràctiques per treballar la poesia, com versos cara la paret. 

En la meua opinió, aquesta conferència ha sigut molt enriquidora. Ja que m'agrada moltíssim la metodologia emprada per la ponent per treballar la poesia, perquè fins ara creia que tractar-la amb els alumnes podia ser una tasca molt dura i avorrida per a ells. Però ens ha demostrat que es pot treballar de formes molt divertides que motiven tant als alumnes com als docents.

És una llàstima no haver pogut gaudir-la tot el que m'haguera agradat, ja que havia d'estar pendent de prendre nota per posteriorment fer aquesta ressenya.

Joan Valls i Jordà

Joan Valls i Jordà va nàixer a Alcoi l'any 1927. La seua vocació com a escriptor de creació va prendre forma al 1934 quan va escriure el sainet satíric Quatre de la terra. Al 1936 va escriure el seu primer poemari en castellà, Sol y nervio. Tras el seu empresonament i posterior alliberament, va passar per una etapa de silenci i reflexió, fins que al 1947 va publicar el seu primer poemari en català: La cançó de Mariola.

Análisis de poesies:

Cansat

Com es pot observar, aquesta poesia té com a extensió només una estrofa, la qual cosa resulta insuficient per poder entendre-la. Les idees que es mostren als versos són prou complicades per a entendre bé el tractament del poema.

Eclipsi de pantalla

En aquest poema, es pot interpretar que parla d'un xiquet que va al cinema i té una experiència negativa. Això, es deu al fet que no va poder gaudir de la pel·lícula perquè una dona li tapava la pantalla amb el seu monyo.

Quant a l'estructura d' aquest poema, es pot observar que està clarament definida amb 4 paràgrafs. Resulta prou amena i senzilla d'entendre, encara que té algunes paraules com tou, garrofer, cardat que poden resultar complicades per als alumnes. 

Cal dir, que pot ser una poesia adequada per treballar amb els alumnes perquè es dóna una situació real, la qual cosa pot fer que els xiquets se senten identificats.

Joan Salvat Papaseit i els poemes paral·lels

Joan Salvat Papasseit va ser un poeta espanyol considerat màxim representant del futurisme en la literatura catalana.

Poema paral·lel:

Si jo volara aniria per mar,

si jo volara no tocaria la terra.

Pels núvols aniria i

més enllà del cel cercaria,

la llibertat en lloc de la covardia.

Si jo volara,

el món d'altra manera veuria.

Amb molta il·lusió i alegria

tot observaria.

Si jo volara, tantes coses faria,
que no puc imaginar com seria.