Valoració de l'assignatura

Hui dia, s'està perdent l'hàbit de llegir i amb açò l'amor a la literatura. Aquesta assignatura per a mi no és simplement un mitjà per a obtenir la capacitació sinó molt més que açò. És la clau per a recordar la importància que té la literatura en l'escola. 
En l'assignatura s'ha utilitzat una metodologia adequada. Potser tota la teoria de la literatura pot arribar a fer-se tediosa, però per sort hem estat contínuament fent coses pràctiques que ajuden a entendre-la. Un clar exemple d'açò és la creació d'endevinalles, un limerick, poemes paral·lels etc. A més, totes les pràctiques fetes a classe han sigut de forma grupal i de forma molt dinàmica. Una altra cosa que també m'ha agradat ha sigut que llegírem i comentàrem en alt les pràctiques abans de finalitzar la classe. D'aquesta forma, podies veure com ho havien fet els companys i açò ajuda a millorar.
En relació a l'animació lectora, ha sigut una activitat molt dinàmica i divertida amb la que acabar l'assignatura. En ella es pot veure reflectit la creativitat de tots els companys, i açò t'ajuda a obrir més la ment.
Pel que fa a les conferències és una de les coses que no cambiaría, ja que és molt enriquidor veure en persona i que t'expliquen desde l'experiència les diferents coses.

Quant al porfoli, que en aquest cas ha sigut el bloc diari, destacar que al principi ho vaig veure com alguna cosa que podia ser negativa. Amb el pas dels dies he acabat pensant tot el contrari, ja que és més senzill reflectir les coses quan ho tens fresc que no al final de tot, quan pots passar per alt moltes coses.

Per concloure, dir que totes les activitats han sigut encertades i han aportat alguna cosa diferent. Moltes de les que hem fet no les coneixia abans, la qual cosa ha sigut més enriquidor. A més a més, l'actitud de la professora i la seua forma de donar classe ha fet que siga més entretingut.

Conte embastat

Per poder realitzar un conte embastat, es necessari definir o veure quines característiques té.

Un conte embastat és una narració creada a partir d'unes preguntes que s'han de contestar. Les preguntes es basen en l'estructura de la rondalla fantàstica descrita per Vladimir Propp al llibre La morfologia del cuento (1928). En aquest cas, ens anem a basar en la proposta de Dolors Badia, Núria Vilà i Montserrat Vilà, Contes per fer i refer. Recursos per a la creativitat (1985).

Aquesta tècnica té molts beneficis per als alumnes ja que al ser ells mateixos qui escriuen el conte es senten motivats, fomentant així la creativitat i desenvolupant la seua imaginació.

Com s'ha dit anteriorment, aquesta técnica es basa en contestar unes preguntes. Aquestes preguntes són:

• Qui pot ser l'heroi de la història?
• Què pot desitjar? 
• Qui aconsella o ajuda l'heroi? 
• Com marxa cap a l'aventura? 
• Qui troba pel camí? 
• Quines proves o obstacles troba l'heroi pel camí? 
• On arriba al final del seu viatge?
• Allí viu el seu adversari. Com és? 
• Primer, l'heroi és vençut. Com? 
• Com l'ajuda el seu amic? 
• Explica com l'heroi s'enfronta una vegada més al seu enemic i el venc?

A continuació el conte embassat que he fet:

Hi havia una vegada un xiquet de 8 anys anomenat Carlos, al que li encantava l'espai i tot el que tinga a veure amb est. El seu somni era arribar a la Lluna. El seu amic, que era un robot que li va regalar el seu pare pel seu aniversari, li va ajudar a construir una nau espacial perquè poguera anar a la Lluna. Una vegada acabada la nau, Carlos es va acomiadar del seu amic el robot, es va pujar a la nau i va posar rumb a la Lluna.

De camí es troba amb una altra nau, en la qual viatjava una xiqueta. La xiqueta li va fer senyals amb les llums volent avisar-li d'un perill, però Carlos pensava que era una salutació. De camí a la Lluna, el detector de la nau va començar a sonar fortament, i quan Carlos va mirar es va adonar que hi havia un asteroide gegantesc que vènia cap a la nau. Per sort, el detector va avisar a temps perquè Carlos ho esquivara. 

Per fi va arribar a la Lluna, i era meravellosa. Va aterrar la nau, es va posar el casc i va baixar a admirar la Lluna. Al cap d'una estona va sentir un soroll en la seua nau i es va acostar ràpidament. Dins va trobar un robot regirant tot. Carlos es va espantar i va agafar la seua arma i li va disparar, el robot va obrir la boca i va començar a llançar pedres sobre ell, fins que aconsegueix soterrar-lo en pedres. Per sort, el seu millor amic que estava a casa escoltant tot el que passava, li diu per la ràdio que toque el botó roig del seu vestit. Carlos ho toca i es desinfla el vestit ajudant-ho així a eixir de les pedres. Carlos agafa la seua arma i es va en cerca del robot. Quan ho troba, li pregunta per què havia fet açò tan lleig i el robot comença a riure's. Pel que sembla com ningú anava sovint a la Lluna estava avorrit i li agradava fer malifetes. El robot comença a fugir i Carlos ho atrapa abans que es vaja. Al final, parlen i el robot li explica l'avorrit que està allí solament i es fan amics. Carlos li promet que tornarà per a jugar amb ell sempre que puga.

Performance

La meua companya i jo hem triat com activitat literària la Performance poètica.

Aquesta consisteix en la lectura poètica amb suport visual, musica o material.

En primer lloc, hem triat el llibre una lluerna fa de semàfor de l'autor Joan Valls i Jordà.

Aquesta obra és un recull de poesia de l'autor. Aquests poemes no van ser escrits per xiquets però sí que poden tindre una lectura infantil. És una lectura progressiva, és a dir, el llibre comença amb poemes que poden ser llegits per xiquets de 6 anys i acaba amb poemes que estan més dirigits a xiquets de secundària.

Cal remarcar, que aquest llibre ha sigut il·lustrat per estudiants de l'escola d'art i disseny d'Alcoi.

En segon lloc, hem triat diferents poemes per fer la Performance. Els poemes que hem triat han sigut Plou, un teuladí, la Mariola, Balada de tardor i Ritmes d'ona. Els primers poemes són de les primeres pàgines del llibre, pel que van dirigits a xiquets més menuts i els altres dos són d'altra part del llibre recomanada per a xiquets més majors.

En tercer lloc, hem triat la música. No volíem posar qualsevol música als poemes, pel que vam triar cançons valencianes, perquè siga més enriquidor. Com que a la banda de música del poble estàvem organitzant un concert amb Pep Gimeno, el botifarra, tenia a la meua disposició les partitures de les cançons valencianes que canta. Veient la mètrica dels versos vam intentar triar un tros de cançó que quadrara, tot i que canviant el temps i la interpretació perquè s'adeqüe al poema.

Per últim, hem triat les imatges. Com que les imatges del llibre són il·lustrades per estudiants hem cercat a Internet imatges dibuixades perquè tinguen més relació.

A continuació està el link del vídeo:

https://drive.google.com/file/d/0B_bS8zKZ5oKFcE00ZWZZLWZRdzQ/view?usp=sharing

Vam triar aquesta activitat perquè pensem que és molt completa, ja que té música i imatges.

Animació lectora 26/10

A l'animació lectora han exposat un parell de grup. El primer grup ha fet l'animació sobre l'autora Teresa Broseta.

Les companyes han contat que han triat aquesta autora perquè les portades dels seus llibres les cridaven l'atenció. A més a més, quan va vindre a classe els va caure en gràcia.

A continuació, es pot veure el tríptic de l'autora, el qual apareix una breu biografia, un apartar de curiositats i una selecció d'obres amb el seu argument.

Quant a la tècnica emprada per a fer l'animació lectora han realitzat una representació teatral sobre quatre obres. Aquestes obres són les que apareixen al tríptic, El gall despistat, Quin oratge farà demà?, No puges a l'andana i Unes vacances de profit.

Per fer aquesta representació han emprat molts recursos com disfresses, música, decorats i una caixa amb secrets. A més a més, han posat un vídeo en el qual eixia l'autora dient que passos havia de seguir un personatge. 

Pel que fa al llenguatge utilitzat, cal dir que en relació al vocabulari, a vegades ha estat un poquet descuidat. Malgrat això, han utilitzat un llenguatge estàndard i normatiu.

Per concloure, dir que ha sigut una animació lectora molt completa amb molt de treball, encara que n'hagen hagut talls o problemes.

El segon grup que ha exposat han triat a Carles Cano. Aquest grup va triar l'autor perquè un dia a classe fent una pràctica els va tocar un llibre d'ell per a treballar.

A continuació, es pot veure el tríptic, en el qual apareix una breu biografia de l'autor i una selecció de llibres amb el seu respectiu argument.

Quant a la tècnica d'animació emprada ha sigut la representació amb titelles de les tres obres que apareixen al tríptic, Rodolf el rata, La caputxeta negra i La fada pastissera.

Per fer la representació en titelles han utilitzat decorats, cançons i imatges. Els companys han triat aquesta tècnica perquè els feia vergonya i perquè hi havia molts personatges, per la qual cosa era més senzill utilitzar titelles.

En relació al llenguatge, han emprat un llenguatge normatiu i estàndard adequat.

Per concloure, cal dir que les titelles estaven molt ben fetes i que ha sigut una animació lectora molt entretinguda, encara que potser molt curta.

Animació lectora 25/10

A l'animació lectora han exposat un parell de grup. El primer grup ha fet l'animació sobre l'autora Fina Masgrau.

Han triat aquesta autora perquè no era molt coneguda, i com tenia llibres molt infantils i caçons, seria interessant conéixer-los perquè agraden molt als xiquets.

A continuació, es pot veure el tríptic de l'autora. En ell es pot veure una biografia de l'escriptora i un breu resum de les col·leccions més rellevants.

Les col·leccions més conegudes i importants són:
Col·lecció Marieta: 23 llibres. Marieta i el telèfon i la rata Marieta
Col·lecció de Xino- xano

Pel que fa a la tècnica d'animació lectora han fet com que són una classe amb 4 alumnes i una professora. La mestra les explica qui és l'autora i les mana a la biblioteca a llegir. Una vegada allí, cadascuna de les xiquetes es transformen en Marieta. Les obres que han representat han sigut Marieta i el telèfon, la rata Marieta i xino-xano.

Han utilitzat disfresses, decorat, sons del telèfon i cançons. Han cantat una cançó per cada obra. Aquestes han sigut caragol, la lluna la pruna, el solet i peix.

Han introduït les cançons perquè hi haguera més interacció. La qual cosa ha sigut un encert, ja que han fet participar a tota la classe cantant les cançons.

Cal remarcar que les cançons no apareixen als llibres però han tingut la idea d' introduir-les.

Pel que fa al valencià emprat ha sigut correcte, sense moltes errades.

El segon grup ha fet l'animació sobre l'autor Emili Teixidor.

Han triat a l'autor perquè tenien un llibre d'ell a cassa, encara que era d'adults.

Van triar la col·lecció de la formiga piga perquè té moltes històries i de segur que als xiquets li agraden.

A continuació, es pot veure el tríptic de l'autor, en el qual apareix una breu biografia de la seua vida, les característiques de les seues obres i un breu resum d' una selecció d'obres.

Per introduir la vida de l'autor han anat posant imatges i fent rimes sobre la seua vida.

Després, han representat 3 històries de la formiga piga.

Cada personatge anava contant la seua història.

Han utilitzat disfresses, decorat, vídeo mostrant una situació de la història i han fet un ball.

Pel que fa al valencià i a l'oralitat han emprat un to correcte i que despertava l'interés, a més el llenguatge ha sigut molt adequat.

Ha sigut una exposició molt completa, correcta i dinàmica. Gràcies al to emprat per les companyes mantenia l'atenció en tot moment.

Animació lectora 24/10

A l'animació lectora han exposat un parell de grup. El primer grup ha fet l'animació sobre l'autor 

Gabriel Janer Manila. Aquest autor abasta tot tipus d'obres, assaigs, traduccions, novel·les...

Aquest grup ha triat aquest al açar i les obres perquè a la biblioteca i havien poques. A més a més, aquestes obres eren més senzilles de representar.

A continuació, es pot veure el tríptic. En ell apareix, per una banda una breu biografia de l'autor i característiques sobre les seues obres. D'altra banda apareixen 3 obres que consideren rellevants d'aquest autor i un breu fragment de l'argument.

La tècnica que han emprat per treballar l'animació ha sigut titelles amb mitjons.

Aquesta animació ha sigut interactiva i molt entretinguda.

El segon grup ha fet l'animació sobre l'autor Pep Albanell i Tortades. El grup ha triat aquest autor perquè un dels components coneixia l'autor de quan era menut. A més, és dels pocs autors que s'ha dedicat a treballar la ciència ficció no soles la fantasia.

Les obres tenen relació amb la natura, la qual cosa dona molt de pas a la imaginació.

La primera obra que han representat ha sigut La bruixa desdentada.

Aquesta obra no l'han terminat, sino que han deixat el final obert perquè el lliga qui vulga.

La segona obra que han representat ha sigut El ball de la Geganta.

En aquest cas sí que han terminat la història.

L'últim conte l'han fet amb titelles i ha sigut Conte Llunat.
Aquest ha sigut representat amb titelles.

Ha sigut una de les animacions més divertides, ha sigut participativa, han utilitzat elements com el vídeo amb música, amb ballat, etc. Pel que fa al valencià han comés errades però no molt greus. Com a aspecte a millorar serien les titelles de l'última representació, ja que eren molt xicotetes. 

Animació lectora 23/10

A l'animació lectora de hui solament ha exposat un grup. Aquest, ha fet l'animació sobre Silvestre Villaplana.

El grup ha triat aquest autor perquè un dels components, ho va conèixer en 4t de l'ESO a l'institut i li va cridar l'atenció. Ell en concret no s'ha llegit cap obra d'aquest autor però altres components del grup sí.  Pel que fa a les obres, han decidit representar solament una obra. Aquesta obra és Les cendres del cavaller.

A continuació, es pot veure el tríptic que han fet amb una petita biografia de l'autor, un breu resumen de les cendres del cavaller i han nomenat les obres que ha escrit aquest autor.

 Pel que fa a la tècnica emprada en l'animació lectora han triat una dramatització d' una de les obres més representatives. Han utilitzat disfresses i elements com la llança, el cavall...

En relació al llenguatge, han tractat d'utilitzar un llenguatge normatiu encara que han comès errades com pronunciar martore(l) en comptes de martore(ll). 

Per concloure, en la meua opinió, ha sigut una representació molt divertida, ja que els companys estaven molt clavats als personatges. Han fet una interpretació molt adequada. Han sabut captar bé l'atenció del públic en tot moment.

A continuació, l'escena final que ha tingut molt èxit entre el públic.